8. Explica les característiques més importants de la producció poètica de Salvador Espriu

Salvador Espriu (Santa Coloma de Farners, 1913 – Barcelona, 1985) estudià dret i història antiga. Fou un home amb un bagatge cultural extraordinari i és per això que s’hi troben referències a les mitologies grega, egípcia i bíblica en les seues obres. Ell mateix creà el mite de Sinera (anagrama resultant d’invertir l’ordre de les lletres del topònim Arenys) que serà cabdal en tota la seua obra. Es tracta d’un món atemporal, elegíac, al qual es consagra i és el punt de partida d’una meditació existencial sobre la condició de l’home i de la seua llibertat.
La seua poesia és qualificada pel mateix poeta com a “meditació de la mort”. Per a ell la mort és la realitat última de l’existència humana.
El tema de la Guerra Civil i les seues repercussions és també cabdal en els seus poemes.
Són tres els eixos en què es pot classificar l’obra poètica d’Espriu: el satíric, l’elegíac i el cívica o didàctic.
1) En la poesia satírica ens mostra un món grotesc on les persones assoleixen un caràcter de titelles. Un dels exemples més representatius és Les cançons d’Ariadna, on va recuperar en vers satíric el món d’Arenys i va enllaçar la seua poesia amb la narrativa anterior a la guerra.
2) Pel que fa a la poesia elegíaca, escriu un tipus de peces en què exposa la desolació davant la mort, el pes inexorable del temps i la superficialitat del gènere humà. Són una clara mostra Cementiri de Sinera (1946), elegia del món destruït per la Guerra Civil que el poeta identifica amb Sinera; El caminant i el mur (1954) i Final de laberint (1955).
3) Quant a la poesia cívica, pretén fer un crit a favor de la dignitat i la llibertat dels pobles. El poeta tria una via d’arrelament i de compromís amb la seua terra i adreça un missatge en to didàctic, d’esperança en el poble. La pell de brau és l’emblema d’aquest tipus de producció, a més de Llibre de Sinera (1963) on, a més, l’autor hi afegeix l’amor com a nova línia temàtica.
La pell de brau (1960) obtingué ressò dintre i fora de Catalunya; presenta la tragèdia de Sepharad (Espanya, en hebreu), amb una actitud profètica i d’amonestació. Al mateix temps dóna propostes de convivència pacífica per un territori assolat per les guerres fratricides. Denuncia les injustícies que van seguir a la Guerra Civil.
La poesia cívica d’Espriu va adquirir un gran ressò, en part també gràcies al fet que els seus poemes foren musicats i cantats pel valencià Raimon.