dimecres, 22 de febrer de 2012

7. Explica les aportacions de Vicent Andrés Estellés al gènere poètic

Vicent Andrés Estellés va nàixer l’any 1924, a Burjassot (València). De jove va treballar de forner, com el seu pare; després, d’orfebre, de mecanògraf i d’ordenança. La vocació literària, però, se li va despertar ben d’hora. Va estudiar periodisme a Madrid. En tornar a València, el 1948, el van contractar al diari Las Provincias, on va treballar tota la vida, i del qual arribà a ser redactor en cap, fins que el van acomiadar arran de rebre el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, l’any 1978.
El seu primer llibre publicat va ser Ciutat a cau d’orella (1953). El 1955 es va casar amb Isabel Llorente, que treballava a l’Ajuntament de València, i deu mesos més tard van tenir una xiqueta, Isabel, que es va morir als quatre mesos, encara que, posteriorment, van tenir dos fills més: Vicent i Carmina. La mort prematura de la primera filla va dur el poeta a escriure La nit (1956) i Primera soledad, publicat l’any 1988, però escrit als anys cinquanta. Altres llibres seus publicats a la postguerra són Donzell amarg (1958) i L’amant de tota la vida (1966). Poeta extraordinàriament prolífic, editava al començament de forma molt dispersa, ja que la censura li va impedir de publicar alguns llibres.
L’any 1971, però, veuen la llum editorial cinc llibres més: Primera audició, L’inventari clement, Llibre de meravelles, La clau que obri tots els panys i Llibre d’exilis, i l’any 1972, l’editorial 3i4 enceta l’Obra completa amb un primer volum, Recomane tenebres, prologat per Joan Fuster, i amb el qual va obtenir el premi de la Crítica Serra d’Or. A partir d’aquest moment es produeix el boom Estellés, arran del qual el poeta rep el reconeixement del públic i de la crítica i es converteix en un fenomen literari i social sense precedents des dels clàssics. El 1974 enceta el projecte del Mural del País Valencià, i en va acabar la redacció l’any 1978. El Mural consta d’una seixantena de llibres i al voltant de dues mil pàgines. En elles evoca els personatges històrics, la geografia, la natura, els productes valencians.
La poesia de Vicent Andrés Estellés cal contextualitzar-la en l’època de la dictadura franquista. Una època marcada per la censura i la repressió. Per això el tema del silenci és cabdal en l’autor de Burjassot. I per això la paraula –la poesia– esdevé símbol i vàlvula d’escapament contra la dictadura. Estellés fa la crònica d’aquell període totalitari. I ho farà amb un llenguatge pròxim a la gent, perquè vol fer la crònica dels esdeveniments històrics, però també dels quefers quotidians del poble. La fam, el sexe, la mort i l’amor són motius recurrents en la seua poesia.
Estellés fa una poesia arrelada socialment, històricament, políticament, lingüísticament. No debades, Joan Fuster el va qualificar de “poeta de realitats”. El poeta parla i treballa amb la paraula, una paraula necessàriament dialectal, ateses les circumstàncies. Una paraula que esdevé símbol i senya identitària del poble valencià, de resistència contra la dictadura franquista. El conreu de la poesia de la quotidianitat, la poesia de les realitats de cada dia, la poesia senzilla i arrelada alhora amb la millor tradició de la poesia catalana de tots els temps, amb els clàssics grecollatins i amb el bo i millor de la literatura universal de tots els temps va permetre Estellés erigir-se en el poeta valencià més interessant, profund, popular i llegit de tots els temps.
Vicent Andrés Estellés va morir a València, el 27 de març de 1993. Va deixar una abundant obra editada, i també inèdita, encara per estudiar i a l’espera d’una possible publicació. La seua influència actual entre els poetes valencians, sobretot, però també a Catalunya i a les Illes, ha estat providencial i l’han convertit en un clàssic de les nostres lletres.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.