Sí, és obvi, ja que Mercè Rodoreda en les seues novel·les realitza un profund anàlisi dels pensaments i els sentiments de les dones, que són les protagonistes, a través del monòleg interior.En les seues obres, l’autora recrea l’univers de la infantesa, que simbolitza la felicitat, front al món adult de la protagonista, que representa el patiment. Són dones marcades per les circumstàncies adverses, el desengany, el dolor i la soledat.
Les seues novel·les estan plenes de simbolisme:
En Aloma, que representa la joventut, descriu els pas d’una jove adolescent a l’edat adulta a través de la relació íntima i desgraciada amb un home madur parent seu.
La Plaça del Diamant, que representa la maduresa, és considerada una obra mestra de la nostra literatura on es narra la vida personal i l’evolució psicològica de la protagonista, Natàlia, amb un intens to subjectiu, paral·lelament al fets històrics del moment: República, Guerra Civil i postguerra.
Finalment, Mirall trencat, simbolitzarà la vellesa i la mort.
En conclusió, es pot afirmar que Mercè Rodoreda és la principal exponent de la novel·la psicològica de la postguerra.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.