14. Explica l’obra teatral de Josep Maria Benet i Jornet i la seua relació amb el món audiovisual.

Josep Maria Benet i Jornet (Barcelona, 1940) és un dramaturg i guionista català. Va estudiar Filologia romànica, i va ser professor de literatura dramàtica a l’Institut del Teatre de Barcelona.
Les seues primeres obres, emmarcades en la renovació proposada per grups com l’Agrupació Dramàtica de Barcelona, s’inscriuen en els postulats del realisme històric, amb obres conegudes, com ara Berenàveu a les fosques (1970), Revolta de bruixes (1975) Descripció d’un paisatge (1978) o Una vella, coneguda olor (1978); heus ací un fragment sobre la darrera obra esmentada: http://www.iescarlesvallbona.cat/activitats-projectes/activitats-extraescolars/252-sortida-quna-vella-coneguda-olorq-per-1r-de-batxillerat i http://www.youtube.com/watch?v=jJes1deuTnw.
El teatre de Benet i Jornet, d’inspiració realista, es basa, sovint, en tècniques d’origen literari (fulletó, ciència-ficció, còmic, etc.). Benet i Jornet tracta la problemàtica d’aquella generació que va viure la postguerra i les seues limitacions, que van veure la seua vida escapçada, i denuncia l’actitud d’aquells que una vegada van aconseguir el benestar econòmic i una posició s’oblidaren de les penúries que havien passat.
A partir de la segona meitat dels anys vuitanta, Benet i Jornet introdueix algunes preocupacions noves en la seua obra: el pas del temps, la fugacitat de l’amor-passió, la impossibilitat de canviar el món. Obres com ara Ai, carai! (1989) o Desig (1989) són representatives d’aquesta tendència. La preocupació sobre el paper i el destí individual de l’ésser humà no va apaivagar del tot les seues vel·leïtats ideològiques de jove. Així, tracta també temes socials, com ara el de l’abús de poder, el totalitarisme, la transició democràtica espanyola, la desaparició dels paisatges d’una generació, la preocupació per la llengua catalana. El gos del tinent (1996), L’habitació del nen (2001), Salamandra (2004) i Soterrani (2006) responen a aquesta actitud crítica o social.

A partir dels anys noranta, desenvolupa una importantíssima i fecunda tasca com a guionista de televisió, amb sèries per a la TV3 com ara Poble Nou (1993-1994), Nissaga de poder (1996-1998), Laberint d’ombres (1998-2000), El Cor de la Ciutat (2000-2009), Ventdelplà (2005 - ?) (http://www.youtube.com/watch?v=gUMgOP0vIzM i http://www.youtube.com/watch?v=kELqAo0__QA&feature=relmfu), Zoo (2008)... “Poble Nou” fou la primera telenovel·la en català i tot un fenomen social digne d’estudi. La base eren dos temes clàssics: el canvi de fortuna d’una família i la contraposició entre el vell i el nou. L’acció se situava a Barcelona, que esdevenia així símbol de tot Catalunya. L’eix central de l’argument es teixia al voltant d’una família tradicional, els Aiguadé, la vida dels quals canviava quan a la mare li tocava la loteria. El completaven altres històries perifèriques. Així, van aparèixer divorcis, adulteris, paternitats no reconegudes, homosexuals i preocupacions socials com ara la sida. Es tractava d’un híbrid entre el relat de costums i l’estil fulletonesc. La història, molt catalana, havia de contribuir a la integració social, a més de ser un vehicle clau per a la normalització lingüística. En la sèrie s’intentaven transmetre valors tolerants a través de la història dels personatges.

En les sèries de Josep Maria Benet i Jornet, hi participen ben sovint autors valencians, com ara el dramaturg Rodolf Sirera, i l’actor Juli Mira.
Testament, de Benet i Jornet, ha estat portada al cinema per Ventura Pons amb el títol Amic/Amat.