dimecres, 22 de febrer de 2012

2. Explica les característiques més importats de l’obra literària d’Enric Valor.

Enric Valor (Castalla, l’Alcoià, 1911 - València, 2000) fou gramàtic, lexicòleg, rondallista i novel·lista. Va rebre el Premi de les Lletres Valencianes (1985), el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes (1987) i la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya (1993), entre d’altres; i investit Doctor Honoris Causa per les Universitats de València, de les Illes Balears, Politècnica de València, Jaume I de Castelló i Universitat d’Alacant.

La seua obra té una triple dimensió: la gramatical, la folklorista i la narrativa de creació:

1. Quant a la dimensió gramatical, cal dir que es guanyà un lloc de privilegi com a lexicògraf i va fer un paper destacat en la difusió de la gramàtica i de la normativització de la nostra llengua, amb obres com ara Curso de lengua valenciana (1966), Millorem el llenguatge (1971), Curs mitjà de gramàtica catalana referida especialment al País Valencià (1973) i La flexió verbal (1983), entre d’altres. Valor ha aportat didactisme i sentit comú a l’aprenentatge de la llengua.

2. Com a folklorista, recopilà trenta-sis rondalles de la tradició oral valenciana i les transformà en literatura escrita, en equilibri entre la normativa i la recerca dialectal, fixant-hi expressions genuïnes. Aquestes rondalles recullen el vocabulari i les llegendes de moltes comarques valencianes, especialment del sud. Algunes de les més conegudes són Esclafamuntanyes, El jugador de Petrer, La crida de la rabosa o El dimoni fumador.

3. Pel que fa a la narrativa de creació, cal destacar el recull de contes Narracions de la Foia de Castalla (1952) i les novel·les L’ambició d’Aleix (1960), història d’un adolescent fill de terratinents que s’enamora de la dona de l’administrador, i La idea de l’emigrant (1982), narració sobre el món rural i el desig de fugir a la ciutat per a millorar les condicions de vida. Amb aquestes obres, Valor se’ns mostra com un sòlid narrador dins dels motles decimonònics de la novel·la realista i rural. Hi és present la dualitat modernista camp/ciutat i un estil amb un llenguatge molt acurat, que és el model de prosa equilibrada on la correcció gramatical no fa perdre la frescor del llenguatge rural dels personatges.

La seua obra mestra és el “Cicle de Cassana” (nom literari de Castalla), integrat per la trilogia Sense la terra promesa (1982), Temps de batuda (1983) i Enllà de l’horitzó (1991). És una gran saga on retrata la nostra societat de la primera meitat del segle XX. Enllà de l’horitzó narra en primera persona com l’esclat de la Guerra Civil agafa el narrador-protagonista (Frederic, professor de València que passa l’estiu al mas familiar) a Cassana. Valor reflecteix la vida quotidiana de qualsevol poble valencià durant la contesa: les col·lectivitzacions, les revolucions proletàries, la lluita al front, etc.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.