dijous, 23 de febrer de 2012

12. Descriu els aspectes més importants de l’obra teatral de Manuel de Pedrolo.

L’obra de Manuel de Pedrolo (Aranyó, Lleida, 1918 – Barcelona, 1990) és una de les més extenses i variades de la literatura contemporània. Amb més d’un centenar de títols publicats, Pedrolo ha cultivat pràcticament tots els gèneres literaris i ha treballat una gran multiplicitat de temes i tècniques.
Entre 1958 i 1963 va escriure obres teatrals centrades en la temàtica de l’autenticitat, el sentit de l’existència i la llibertat, analitzada des de diferents angles, i amb coincidències tècniques, formals i estilístiques que permeten relacionar-les amb l’anomenat teatre de l’absurd.
En Cruma, Pedrolo va plantejar l’autenticitat de l’home des de premisses heideggerianes, segons les quals com més autèntic és l’home, més incapaç es mostra de comunicar-se amb el món exterior. En Homes i No (http://www.youtube.com/watch?v=IOvLWwasDKQ i http://www.escriptors.cat/autors/pedrolomde/pagina.php?id_text=2154 ), va tractar la rebel·lió d’una parella jove contra el conformisme heretat i en peces com ara Situació bis, Darrera versió per ara o L’ús de la matèria va reflexionar sobre la llibertat des d’una òptica més genuïnament política i social.
Sorgit de la necessitat d’exposar una situació col·lectiva de repressió, el teatre de Pedrolo, per tal de burlar-se de la censura franquista, despulla el diàleg de qualsevol referència que permeta localitzar-ne l’acció: les seues peces no tenen ni geografia ni història i defugen la reproducció anecdòtica de la realitat; els personatges són símbols o encarnen actituds que l’autor enfronta a situacions límit, des d’un plantejament existencialista.
Més que no el qualificatiu de l’absurd, Pedrolo reivindicava per a la seua obra el de teatre de l’abstracte.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.