Cada any tinc la mateixa sensació, en acabar el curs. És una sensació estranya, com un buit irreparable. Ben probablement, l'any vinent seré a un altre centre i en pocs mesos hauré oblidat...
No vull acabar d'aquesta manera: ni el post, ni tampoc el curs.
Els darrers dies han estat fructífers, jo diria que feliços. Hem fet activitats alternatives, de foment de la lectura i la cultura dels valencians. A Elx, hi estan tan poc exposats... El valencià -la llengua i la cultura valencianes, vull dir- són una anècdota. Hi ha molts alumnes que l'únic contacte que tenen amb la nostra llengua és a les aules. Fora, res de res: zero.
I, tanmateix, quan els dónes a conèixer un conte, una cançó, un llibre, hi responen satisfactòriament. Aquests dos vídeos que vam vore i tractar a classe, els van agradar especialment. Un és el conte de la Ventafocs, en una versió ben cridanera i colorista. L'altre correspon a una cançó d'Òscar Briz que us va agradar especialment. Us els passe perquè els tingueu a l'abast, si és que us deixeu caure per aquest blog. Passeu molt bon estiu! I que tingueu molta sort!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.