10. La poesia de Miquel Martí i Pol ha aconseguit un gran ressò social. Explica-ho i raona-ho.

Miquel Martí i Pol (Roda de Ter, 1929-2003) és, actualment, un dels poetes en llengua catalana més populars i llegits. Als catorze anys començà a treballar al despatx d’una fàbrica tèxtil del seu poble, fins que va haver de deixar-ho l’any 1973 a causa d’una esclerosi múltiple. Tot i les restriccions imposades per la malaltia, va continuar publicant molta poesia de gran qualitat.
La seua obra, d’arrel autobiogràfica, transcendeix la realitat de la seua malaltia i del temps històric concret, i crea un paisatge interioritzat, que transmet serenitat. Són aquestes característiques estilístiques i personals les que expliquen el gran ressò social a què va arribar en vida. En són un exemple els poemaris: Vint-i-set poemes en tres temps (1972), La pell del violí (1974), Cinc esgrafiats a la mateixa paret (1975), Llibre dels sis sentits (1974) i Quadern de vacances (1976).
El reconeixement públic li arriba amb la publicació a Llibres del Mall de tres volums de l’Obra poètica: L’arrel i l’escorça (1975), El llarg viatge (1976) i Amb vidres a la sang (1977) i, sobretot, amb Estimada Marta (1978). Intèrprets com Celdoni Fonoll, Lluís Llach, Maria Cinta o Maria del Mar Bonet han musicat els seus poemes. A més a més, ha estat traduït a més de 15 llengües diferents.
La seua trajectòria ha estat llargament guardonada i reconeguda, entre d’altres, amb el Premi Ciutat de Barcelona (tant de traducció com de poesia), la Creu de Sant Jordi (1983), el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes (1991), el Premi Nacional de Literatura (1998) i la Medalla d’Or de la Generalitat de Catalunya (1999).
Miquel Martí i Pol va morir l’11 de novembre de l’any 2003 a la seua residència de Roda de Ter. En les últimes dècades del segle XX, la seua obra va esdevenir molt popular entre el públic en general. Al moment de la seua mort, Martí i Pol era el poeta viu en llengua catalana més llegit i més conegut.